Tot té un principi i una final. En el cas de les produccions cinematogràfiques, aquest principi es fonamenta en la creació d’un storyboard que permeti mostrar quina és la teva idea. Aquest element tan essencial és com una llavor que cuidem durant tot el procés per, finalment, obtenir un bon fruit, la pel·lícula. El seu ús determina gairebé tot allò que posteriorment veu el públic en pantalla. Així mateix, és una base per fer altres elements importants de la producció final. Sense la seva existència, les pautes per fer qualsevol pel·lícula serien confuses i no tindrien una coherència adequada.
Ara bé, què és un guió gràfic concretament?
A l’hora de gravar una pel·lícula hem de planificar perquè les escenes encaixin entre elles. Per això, es fan ús de representacions visuals que ajudin a comprendre com fer la filmació. Aquestes representacions es componen, normalment, per seqüències d’art digital o imatges que mostren característiques com ara la perspectiva, l’angle o l’ordre. Una tècnica essencial per a tota mena de produccions, des de produccions audiovisuals animades fins a gràfics en moviment.
De fet, aquest element es pot convertir en un gran aliat del director audiovisual. La seva funcionalitat permet adaptar les escenes abans d’hora, evitant la pèrdua de temps i diners invertits. En fer un pla general de totes les escenes, és molt més fàcil imaginar-se la pel·lícula i prendre decisions fonamentades. Una inversió que a llarg termini resultarà en temps i esforços estalviats. Pel que fa a l’elaboració dels guions gràfics, solen ser realitzats normalment per il·lustradors.
Tot dependrà del tipus de producció que es dugui a terme. Tot i així, la creació de recursos digitals és el més habitual per a produccions animades molt grans, gràcies al fàcil que resultaria editar-los. Indiferentment a què estigui destinat, tots els guions gràfics porten notes que defineixen, dins de les seves possibilitats, que representa la il·lustració.
Com és normal, aquestes representacions visuals no van sorgir del no-res. El seu principal propulsor va ser Walt Disney, encara que després altres llustres directors com Alfred Hitchcock o Hayao Miyazaki van seguir els seus mateixos passos. Des que es va començar a fer servir el 1930, els storyboards han donat un toc d’aire fresc a la producció final. Han permès definir el funcionament de les escenes (perspectives, il·luminació, angles…), han connectat tots els professionals en un, ajudant a la cooperació i, és clar, han perfeccionat les escenes, narrativa i essència de les pel·lícules.
Elements d’un guió gràfic
Cal destacar que es tracta de facilitar la feina als professionals implicats, per la qual cosa el guió gràfic ha de ser concís, com si fos un esbós de la pel·lícula. Tot i així, és vital que expliqui les qüestions més importants de la pel·lícula. Resumidament, els elements més destacats serien el nombre de preses, lacció, el diàleg, el tipus de presa i els efectes especials.
En el cas del nombre de preses és primordial especificar quantes són en base a la seva aparició al vídeo. D’altra banda, les accions s’han de concretar mitjançant miniatures o fotogrames i, si hi ha moviment, usant vectors visuals com fletxes o línies.
Així mateix, qualsevol narració que pugui albergar la presa ha de ser especificada. A més, és imprescindible configurar el tipus de presa, és a dir, deixar per escrit si serà un primer pla, un pla panoràmic o, per exemple, l’angle i la il·luminació pertinents. Per acabar, per ajudar l’especialista amb la seva feina, afegir quins efectes especials s’afegiran en postproducció és molt important.
Els passos clau per abordar l’storyboard
Tot bon guió gràfic parteix d’una anàlisi exhaustiva del concepte general pensat. Així, les accions que s’hagin de fer han d’estar separades una per una perquè, després, es converteixin en panells. La descripció ha de ser prou bona perquè el productor es faci una idea. En cas que hi hagi diàlegs, també hauran d’estar representats.
Fet tot això, es procediria amb els panells en blanc que són l’estructura on s’articularan totes les escenes que es vulguin realitzar, podent estar compostes per una gran varietat d’elements. El més normal seria dissenyar-los amb una mida 16:9 perquè guardi relació amb la pel·lícula. Tot i això, tot dependrà de que s’estigui produint i per quins formats digitals va destinat. A l’hora de crear els panells, és convenient deixar buits per afegir característiques com ara el nombre de preses, escenes o notes. Això inclou descriure textualment lacció que es durà a terme, com qualsevol factor important.
El punt d’inflexió d’aquest procés arriba quan és hora de dibuixar què passarà. Aquest pas el pot fer des d’un il·lustrador professional fins a un que no domini tant la tècnica. El que és important és la informació que es transmeti en visualitzar l’escena dibuixada. Un simple esbós lineal pot arribar a ser suficient, encara que, sigui com sigui, tot ha d’estar descrit (context, accions, personatges…). Aquí també residiran les variables que utilitzarà posteriorment el càmera, com ara l’enquadrament, la perspectiva, el moviment, la il·luminació…
Normalment, els guions gràfics solen crear-se en blanc i negre, però si fos vital, la paleta de colors podria incloure’s als panells. Fent ús de l’edició, és possible endinsar-se en el color en cas que es necessités. Això vol dir que és possible percebre l’evolució de la pel·lícula des d’una perspectiva més acolorida.
En arribar a la recta final del procés, la cooperació entre els membres de l’equip de desenvolupament arriba al moment més important. Demanar consells, opinions i suggeriments pot donar-li un toc més fresc al producte realitzat. Així mateix, s’evita que quan s’hagi de fer servir en producció hi hagi problemes d’interpretació. Ja sigui un treball individual o col·lectiu, demanar comentaris mai no estarà de més.
Finalment, el punt més àlgid del guió gràfic arriba en fer una animàtica del resultat. L’animàtica mostrarà totes les escenes en moviment, permetent ajustar la durada i altres variables vitals per a la pel·lícula. És una forma més de sincronització entre pel·lícula, doblatge i banda sonora.
