En l’actual dinàmica podem observar algunes tendències que cada cop més influeixen i modelen la vida dels consumidors. És el moment de la circularitat, de la necessitat de confiança, les experiències fluides i la tecnologia invisible. Aquestes tendències que dia a dia s’imposen creen noves realitats de mercat i empreses. Els equips creatius ens hi hem de submergir adaptant disseny, audiovisuals i fotografia al nou pensament dels consumidors.
Comencem a qüestionar els patrons de consum actuals. L’alarma ambiental es un exemple dels problemes que tenim i ens fan demanar que les empreses compleixin les seves promeses. El món és cada vegada més digital i el consumidor espera experiències que simplifiquin i enriqueixin les seves vides, unint el món físic amb el digital. Podem influir desde la creativitat en aquestes noves expectatives. Proporcionant maneres de percebre la realitat i reinventant els patrons del model actual.
Els productes, marques i la comunicació no son realitats independents. Hem d’entendre com les noves generacions comprenen l’univers que els rodeja. Busquen productes i serveis que permetin un estil de vida saludable, realització i experiència, amb el desig de viure un estil de vida més conscient.
Les empreses han d’oferir experiències transversals memorables i al mateix moment demostrar tenir cura tant del consumidor com del planeta. Han de tenir una estratègia clara per a tots els components de la seva marca. Disseny gràfic digital, elements fotogràfics i audiovisuals han de treballar en sinergia amb els valors que promouen. Com pot una empresa oferir experiències en què la tecnología sigui invisible, i al mateix temps donar als consumidors totes les experiències, emocions i valors que desitgen?
LA CULTURA DE LA CONFIANÇA
Quan la gent comparteix i explica les seves experiències és millor ser qui dius ser.
La pressió creixent sobre les organitzacions per oferir transparència i honradesa és, per descomptat, un repte. No prové només dels consumidors, sinó també dels empleats, inversors, mitjans de comunicació i governs. En aquest entorn, crear una cultura de confiança basada en una comunicació oberta i honesta és l’única estratègia factible. I cal transmetre-la amb tots els recursos que tinguem al nostre abast. Es tracta d’eliminar les barreres que impedeixen a les persones accedir a la informació i clarificar i simplificar la seva visualització. En una cultura de la confiança, la gent s’atreveix a compartir la veritat.
Donar resposta a les necessitats dels clients en llocs remots i a distància, aprofitar la intel·ligència artificial per definir i accelerar la sostenibilitat. La revolució tecnològica és esperançadora. No obstant, poques vegades escoltem avenços en referència a l’ètica i l’espiritualitat. Si no els abordem, la gent perdrà la confiança.
Cada dia sentim notícies de polítiques i polítics, processos empresarials i ètica disfuncional. Això ens fa més cínics i crea un desig creixent d’acció. Com a consumidors, esperem més dels productors. Volem informació rellevant per prendre les millors decisions. La transparència forma part de la solució, però cal combinar-la amb la honradesa. Ensenyar els nostres valors ens pot ajudar però hem d’estar segurs de complir allò que prometem.
L’ECONOMIA CIRCULAR
No necessitem la teoría, necessitem accions!
Amb això no volem dir que tots els logotips hagin de ser cercles. La gent vol ser responsable, però és difícil cambiar d’hàbits en una societat que premia la irresponsabilitat. Els consumidors són més conscients de l’impacte que el consum té pel planeta, en la societat o per a ells mateixos. Per què sovint és molt més barat viatjar en avió que en tren? Si no canviem el sistema per donar suport i fomentar bons hàbits, no es produirà cap canvi.
Necessitem una transformació global cap a una economia circular. Els productes i serveis que comprem i consumim deixaran de satisfer les nostres pròpies necessitats. Formen part d’un sistema molt més gran on l’objectiu ha de ser zero residus. Al 2021 haurem de continuar empenyent els límits de l’economia circular. Hem de repensar no només els productes i serveis, sinó tota la cadena de valors. Les empreses i les organitzacions hauran de treballar juntes per permetre el canvi de comportament. Hauran de proporcionar un flux continu de desencadenants, recompenses, coneixements i idees que ajudin les persones a desenvolupar i mantenir nous comportaments que siguin bons per a la terra i la humanitat. La sostenibilitat s’ha vist fins ara, en massa ocasions, només com unes bones relacions públiques. Els consumidors i el planeta no esperen més converses: cal que actuem.
LA CURA COM A VALOR CENTRAL
La salut passa de ser aguda i reactiva a proactiva i personalitzada
Estem veient com hi ha un augment de l’impacte d’algunes marques en espais relacionats amb la salut i el benestar. Com ja hem apuntat es comença a fer evident un canvi de mentalitat i alguns problemes com per exemple la falta de son, es perceben com una epidemia. La nostre intel·ligència emocional i salut mental s’hi veu afectada, per això, els investigadors relacionen la falta de son amb algunes de les disfuncions cognitives que pateix la humanitat.
Algunes de les novetats tecnològiques tenen com a objectiu ajudar a la salut de les persones d’una forma holística; vestuari, complements per la nostra llar i rastrejadors d’aliments intel·ligents son alguns exemples. La tecnologia ens ajuda a fer un seguiment i anàlisi de tot, des de la qualitat del son a la nostra activitat física, i ens impulsa a actuar i reflexionar en funció dels resultats metrics que obtenim.
El sistema sanitari, d’altra banda, es troba davant d’una transformació important ja que la digitalització permet passar d’un tractament reactiu de malalties a accions preventives i proactives per augmentar la salut i el benestar. Ara ens correspon responsabilitzar-nos de la nostra propia salut. Tant pel que fa al nostre estil de vida com també fent servir els nostres dispositius per captar informació, identificar patrons i crear nous hàbits.
Això, d’altra banda, pot canviar la nostra manera d’interactuar amb el sistema sanitari. Diferents països es troben en diferents etapes de la transformació cap a un sistema sanitari més proactiu, personalitzat i centrat en els pacients. Una nova generació de consumidors a canviat la seva definició de salut. Veuen la tecnologia com un mitjà per millorar la qualitat de vida. Com a creatius ens toca a nosaltres repensar com l’usuari interactua amb aquesta tecnologia relacionant les capacitats que aquesta ens proporciona amb una usabilitat satisfactoria i fluida. Som part del canvi.
EXPERIÈNCIA SENSE FRICCIONS
Relacionant el món físic i digital sense fissures
Les millors experiències són aquelles en què no pensem en la tecnología. Aquesta és invisible per a nosaltres. Experiència física i virtual ja no són dues coses diferents. El consumidors no separa el món on-line i offline; perquè ho han de fer les marques? Tot és part de la realitat, tot és important i complementari. Mica en mica aquests mons es fusionen, i es fa visible una necessitat creixent d’integració entre tot allò analògic i digital, que fa que les nostres vides siguin més còmodes i amb menys friccions que mai.
No es tracta només de proporcionar accés a serveis i productes a través de diferents canals sinó també d’evitar la sobrecàrrega cognitiva, la frustració i l’estrés. Com més ens adonem de la diferència entre els dos mons, més malestar ens provoca. És en la combinació de tecnologia i senzillesa que les empreses podran connectar amb nosaltres de maneres noves i excepcionals.
L’ECONOMIA DE LA CO-CREACIÓ
El poder de la col·laboració en la generació de productes i ideas
La co-creació consisteix en una idea molt senzilla; treballar plegats dóna un resultat millor. Les empreses s’han d’adaptar a aquesta nova realitat per sobreviure, incorporant els consumidors i socis a la co-creació de nous productes o serveis, permetent a tothom llançar les seves pròpies marques.
La co-creació digital és la nova manera de crear valor. Tots els nivells de la societat i empreses se’n beneficien. No hi ha límit de persones per participar en un procés de disseny i no importa d’on provenen ni quina és la seva formació. Això fa que els processos de disseny i creació siguin més rics i variats. Es busca la creació de solucions pròpies de l’usuari per l’usuari i pels problemes de l’usuari. Un procés de co-creació permet que el consumidor final s’apropii de productes i serveis i del seu procés de creació perquè s’adaptin millor a les seves necessitats i desitjos. Els consumidors tenen un paper actiu i els productes es personalitzen en massa en el procés de producció. Ara un consumidor també pot ser el dissenyador i fins i tot la marca.
Estar realment centrat en el client el 2021 significa veure el potencial de ‘formar equip’. Col·laborar amb usuaris finals, influencers, experts i fins i tot competidors. Ser part del teixit creatiu. Els consumidors, adoptaran marques que, amb una mentalitat guanyadora, proporcionin plataformes per a la co-creació digital.
En tot això et pots preguntar quin és el paper del creatiu en aquest procés. Es innegable que dissenyadors, productors audiovisuals i fotògrafs, entre altres, han de deixar espai al consumidor per participar en el procés creatiu. Això no vol dir que la seva funció sigui pasiva o resolutiva. El profesional està dotat d’eines coneixements i experiència, a més té la funció de dinamitzador i possibilitador dels procesos creatius. També han de servir d’ancoratge, de desencallador i de mediador. Així doncs els creatius es troben en la punta de llança del canvi i som els mecànics del motor que representa la societat humana.
