La seducció del moviment
El vídeo és el format audiovisual per excel·lència en la nostra societat: el que millor encaixa amb el món d’avui i el que millor sap seduir gràcies a productors plens de creativitat. És una inesgotable font d’emocions!
Quin és el seu secret? Probablement, el fet de reflectir com cap altre mitjà la vida mateixa. No exagerem a el dir que els equips de gravació aconsegueixen un d’aquests somnis que es creien inabastables: registrar tot el que passa al nostre voltant i immortalitzar per tornar-hi tantes vegades com calgui.
En realitat, poc diferència una càmera i l’esser humà. La primera empra l’objectiu per mirar i una targeta de memòria per emmagatzemar les imatges que passen per ella. I la segona empra els ulls i la ment amb la mateixa funció … amb l’inconvenient que els GB del nostre cervell són finits.
I encara que el nostre cervell processa les imatges principalment en format documental o periodístic, sense filtres, també reté o modifica algunes seqüències de forma idealitzada, com si d’un videoclip, un timelapse o càmera lenta es tractés. Per això, les creacions audiovisuals més efectives són les que aconsegueixen tocar aquesta tecla màgica en la nostra ment.
Imatge en moviment, tota una revolució
La major revolució de la comunicació audiovisual l’ha protagonitzat, sens dubte, la imatge en moviment. Ja va mostrar la seva enorme capacitat de suggestió des dels seus orígens, quan els germans Lumière van projectar en una sala la filmació un tren que s’acostava a l’estació la Ciotat. ‘Els espectadors creien que s’abalançava cap a ells!
El seu llenguatge audiovisual suposava una revolució que es va anar perfeccionant per mitjà de cinema i la televisió, especialment quan es va introduir el color en tots dos. I va arribar fins i tot a la categoria d’art gràcies al videoart, que va tenir la seva època més àlgida en els anys 60 i 70.
Els seus tentacles s’estenien a tal velocitat que molts ho van concebre com la fi per als altres formats, aparentment menys versàtils i efectius. Serveixi d’exemple el famós tema Video killed the ràdio star de The Buggles.
Però per sort, el grup britànic s’equivocava amb la seva predicció: el vídeo ha sabut integrar en el seu propi llenguatge el d’altres formats, que també han sabut trobar el seu lloc. Ni la pintura va ser assassinada per la fotografia, ni aquesta pel cinema, ni el cinema per la televisió, ni la televisió per Internet … Tot té el seu buit. La clau està en trobar-lo!
Ara bé: el buit que ocupa el vídeo en els nostres dies és enorme. La ‘culpa’ la tenen aquests dispositius que ja tothom porta a la butxaca: les càmeres dels telèfons intel·ligents són tan sofisticades que no tenen res a envejar a una rèflex analògica i, menys a una Kodak de 8 mm.
El màrqueting audiovisual, seducció de clients
Però si hi ha alguna cosa que confirma l’èxit d’aquest llenguatge audiovisual, aquesta és l’acollida per part de el món del màrqueting. Si un negoci posa els seus ulls en aquest format, és perquè resulta efectiu per explicar històries, per convèncer i, al capdavall, per obtenir benefici corporatiu o comercial.
I no només per mitjà del clàssic anunci publicitari. En els últims temps han sorgit molts altres formats, amb importants diferències entre si, cadascun orientat a un objectiu diferent o a un nínxol de públic concret.
Un bon exemple d’això són els fashion films, capaços d’integrar el millor d’un making of, una sessió fotogràfica i una desfilada de moda. Un altre exemple és l’unboxing, aquest format en el qual es grava un vídeo de producte mentre s’obre el seu paquet. És senzill i útil per a botigues en línia i clients, que coneixen d’aquesta manera el que amaga la caixa. ‘Lliure d’emocions però ple de practicitat!
Just al contrari que l’storytelling, que explica històries que toquen el cor … i la butxaca, ja que és capaç de generar vendes. També la comunicació interna ha trobat el benefici d’una bona producció de vídeo, per exemple amb el format lipdub, que arrasa des de Barcelona fins a l’altre extrem del món. I el millor és que el preu del video corporatiu en aquests casos és més baix. Només cal una bona dosi d’enginy i creativitat!
I és que els vídeos són més que una simple successió d’imatges. Són petites obres d’art que aconsegueixen seduir millor que qualsevol altre mitjà a l’espectador, especialment si es fan servir amb encert altres elements de la comunicació audiovisual, com la música, la fotografia, el vestuari o els efectes de post producció.
