En el món cinematogràfic, l’èxit pot arribar en el moment menys esperat. Igual que un tocadiscos desplaçant-se de solc en solc en un vinil, en el cinema arribar al punt més cèntric requereix anar interioritzant etapes, com si es tractessin de les pistes d’una cançó. No hi ha salts. El procés es porta a terme al complet, començant des del més perifèric del vinil fins a assolir la darrera recta final de l’interior. Però, quines han de ser les claus per arribar a aquest punt?
EL QUE IMPORTA ÉS EL PRODUCTE FINAL
Editar és una de les etapes essencials d’una pel·lícula. Una edició correcta fa de la producció, una cosa molt diferent a la rodada. Unir les escenes, donar-los forma i crear una història amb elles es converteix en un art que només uns quants dominen. Tot i així, la confiança de l’editor en exercir la feina ha de ser limitada. No tot s’hi val. No ha de destacar l’editor, sinó el producte final, per la qual cosa tot hi ha d’aportar. Resulta indiferent el que es pot fer en editar, si el resultat no uneix les escenes, el contingut queda orfe. Producte d´un ego descontrolat.
EDITOR I DIRECTOR HAN DE SER UN
Si bé aquest professional ha de treure del producte en brut un resultat digne, ho ha de fer seguint les directrius i expectatives del director. A la producció audiovisual, l’editor no vola lliure. Està bé que tingui iniciativa i emprengui una feina creativa, professional i que aporti al resultat final, però haurà de deixar obertes diverses portes de sortida. Al cap ia la fi, els talls fan una pel·lícula, un món paral·lel, funcionen com les comes en el llenguatge. Donen sentits diferents segons la posició en què estiguin. Per això, és recomanable presentar diverses idees perquè el director de cinema esculli la millor.
RES ÉS DOLENT FINS QUE ES DIGUI EL CONTRARI
Les males idees sovint camuflen enginyosos recursos que condueixen a l’èxit. Aventurar-se a dur-les a terme no és una cosa desgavellada. La clau és intentar-ho i confiar que surti bé. Quan es cregui del no-res, cal estar disposat a tot, ser tolerants amb cadascuna de les boges idees que envaeixin la ment. D’aquesta manera, el treball final es pot veure considerablement enriquit per una cosa que va sorgir de la nit al dia. Aquestes idees són el punt d’inflexió entre una pel·lícula comuna a una que eclipsa l’atenció del públic.
EL QUE VEUS, ÉS EL QUE HI HA
Encara que sembli una estupidesa, cal ser conscients que editar no és res més que tallar, enganxar i aplicar mètodes que millorin la pel·lícula. Una mateixa producció pot ser enfocada de manera diferent per diversos editors; per això, d’una mateixa base poden sorgir diferents resultats. Només un podrà sobreviure, per això cal saber triar bé perquè, a l’hora d’unir totes les escenes, encaixin com una clau en un forrellat.
REDUIR ÉS ENTENDRE
Sintetitzar la informació que ha de processar l’editor és essencial per entendre el procés. Partir del total només dificulta una bona feina, per això és vital dividir-ho tot en escenes més petites que siguin manejables. Fet això, el producte hauria de poder ser desencriptat, arribant a entendre la millor manera d’editar-lo per aconseguir sorprendre amb la producció audiovisual resultant.
NO HI HA LÍMITS. SI VOLS, POTS
Els inicis de tot professional d‟aquest àmbit passen per una etapa daprenentatge. Ningú neix amb el do de la perfecció. Millorar ha de ser sempre present al dia a dia. Per això, tot allò que aflori a la teva ment, pot materialitzar-se a la vida real, per molt cutre que pugui semblar el resultat. Convertir la imperfecció en una explosió meravellosa destà a les teves mans. En treballar a la teva obra, veuràs que la producció audiovisual és sorprenent. El teu cervell començarà a comprendre les escenes, a formar-ne una història i, finalment, a donar sentit al resultat. La pràctica farà que cada cop les teves produccions audiovisuals siguin millor.
NO ES NEIX NARRAN, ES NARRA APRENENT
L’art d’explicar històries no és accessible per tothom. Tot i així, aquell que s’ho proposi podrà aconseguir dominar aquest art sense problemes. Desenvolupar-se en un món d’emocions i diàlegs no és una tasca fàcil, però alguna cosa ho és? Aquest àmbit professional expandeix una filosofia que ensenya a valorar aquest tipus de coses. Quan s’edita, s’està explicant una història al públic que observa el producte final, una història que només és comprensible si guiem correctament els espectadors. Cal tenir una actitud que busqui guiar les ànimes pèrdues al camí correcte. Només així, narrar serà part de l’editor. Les vostres decisions seran el mapa per explicar l’història i arribar a l’objectiu del director de cinema.
CONTROLAR ELS TRETS DE REACCIÓ
Aprendre a emfatitzar allò important d’una producció audiovisual és vital per captar l’atenció del públic. Mostrar en pantalla un personatge quan explica una història rellevant és la millor manera que l’espectador segueixi el fil de la història. Per altra banda, les emocions es transmeten millor amb trets de reacció fora del pla principal. Dominar aquesta habilitat és controlar els ulls de l’espectador, guiar-los cap al que han de veure.
L’APRENENTATGE SEMPRE SERÀ EL CAMÍ A SEGUIR
Molts dubten d’una cosa tan evident. Els grans editors de Hollywood no van arribar on són per pura intuïció. En algun moment de les seves vides van haver d’aprendre, buscar guies i amarar-se de nous coneixements. Tot té un sentit en editar i, per obtenir els millors resultats, és aconsellable educar la intuïció per així assegurar l’èxit del producte final. La pràctica fa el professional, per la qual cosa sense coneixements no existiria. Veure vídeos, llegir o demanar consells d’altres professionals és fer un pas a ser millor en aquesta feina.
