Tot i que la indústria del disseny gràfic és molt recent, no podem dir que no hagi evolucionat des de l’Alemanya de Moholy-Nagy. Des de llavors, els camins d’aquesta disciplina s’han anat fent més variats amb el naixement de nous professionals.
El disseny va passar de centrar-se en un únic àmbit a estendre’s a més branques creatives. Avui, hi ha una multitud d’especialitats, com ara branding, imatge corporativa, disseny tipogràfic, senyalètica i orientació, sistemes pictogràfics, packaging, editorial…
Encara que la disciplina s’ha anat fragmentant i especialitzant, continuen existint dificultats per incloure en aquesta indústria professionals que no hi pertanyin. Aquests farien del disseny, una disciplina molt més enriquida i variada del que ho és ara.
Un bon exemple del que passa quan es difuminen les fronteres entre les disciplines és el disseny digital i interactiu. Una disciplina derivada del disseny gràfic que ha assimilat moltes mirades d’altres mons com ara la programació, la psicologia i el disseny centrat en les persones. Aquesta absorció de coneixement i metodologia ha fet que es parli obertament de professions diferents quan es parla de disseny modular, user experience, user interface, arquitectura d’informació, direcció d’art digital, responsive design, SEO…
Ara bé, encara que aquesta situació és molt positiva, no és gens fàcil. Els mitjans que permeten l’entrada de perfils professionals nous cada vegada són menys habituals. El món actual desmantella l’expressivitat i l’exclusivitat personal, formem part d’un tot on som una peça altament especialitzada, sense contacte amb el nostre entorn. En canvi, el disseny necessita una visió general i estratègica.
Format en disseny
No són poques les persones que consideren aquesta disciplina com una carrera en auge. Així, moltes empreses i institucions han plantejat diversos cursos i programes d’ensenyament que prometen més del que poden oferir. Majoritàriament, aquestes classes atorguen coneixements d’accés públic, però amb la diferència de vendre’ls per alts costos. La seva fiabilitat és vàlida, però en molts casos no és suficient.
Entre ells destaquen des de cursos a diferents plataformes a algunes carreres universitàries, amb preus desorbitats i un pla d’estudi molt limitat. Algunes classes buides d’informació complementades amb tutories per als estudiants perquè, quan arribi el moment, l’alumne segueixi davant de la mateixa porta.
Per què no ensenyem els nous creatius a nodrir-se de tot allò que puguin aprendre? No es va crear el Branding quan el disseny va conèixer el màrqueting i el món de l’empresa? La tipografia quan es va fusionar la lletra, les matemàtiques i la necessitat de producció?
Segons la meva experiència són moltes les diferències entre les poques formacions que et permeten avançar i superar les teves limitacions i la resta de formacions que moltes vegades “semblen” màquines de fer diners. Entre elles destacaria; ensenyen a llegir mapes en comptes de rutes, ensenyen que mai sabràs tot el que has de saber i què has de col·laborar amb diferents professionals i especialistes.
Aprendre de tots i ensenyar a tots
Com hem vist, molts joves creatius són bombardejats per una alta quantitat de preguntes sense resposta. Primordialment, en línia, els continguts que arriben a trobar són falsos, incomplets o no mostren allò que realment volen saber. Per això, cal tenir una actitud crítica i aprendre a discernir entre la bona i la mala informació.
Tot i això, des de llibres fins a documentals, podem trobar una infinitat de recursos útils que contenen informació veraç. La dificultat és fer teva la informació que conté. Continua faltant una cosa fonamental; compartir i créixer amb el nostre entorn. No aprendre només allò referent a la nostra disciplina, sinó aprendre de la vida. Aprendre dels problemes que cal resoldre i no ser endogàmics.
Aquesta actitud que ens permet absorbir la informació del nostre entorn, vingui de dissenyadors, químics o paletes, no dóna feina ni reemplaça els procediments tradicionals. Però és l’espurna que ens permet avançar i evolucionar, fer les disciplines creatives obertes i renovades. Les mateixes idees en contextos diferents poden ser revolucionàries.
Tot i així, moltes vegades no som nosaltres els que no volem obrir la nostra feina, ni ens tanquem a trobar inputs renovats al món que ens envolta. Aquest és el repte d´avui, en un món ple d´informació, de grans referents. No ens hem de quedar enrere, tancats en allò que ja sabem. Hem de barrejar la nostra professió més enllà dels límits que li hem donat i cercar renovació a tot arreu.
